Una de les preocupacions emergents en la societat actual és la gestió del temps.
La sensació de no arribar, de no tenir temps per a res, de fer tard a tot arreu, de no poder dedicar el temps necessari a la familia i amics, a la formació intel·lectual, al lleure, a l'esport o a la mateixa activitat laboral és una constatació estesa de manera creixent.
Amb l'aparició de les noves tecnologies estalviem temps, perquè fem més activitats amb menys temps i més còmodament. Adquirir una entrada per un concert, imprimir el bitllet de tren o bé comprar per internet són activitats que ens permeten guanyar temps. Amb aquest temps, però, encara fem més activitats, de tal manera que rarament és emprat per a la distensió, la contemplació o, senzillament, el lleure.
I, al final, no tenim temps per a res. Coses importants com la familia, els amics i altres dèries sempre queden en un segon pla. També el cultiu del pensament, que suposadament és una de les coses que identifica més i millor la nostra espècie, resta a l'espera. La pressa ens aclapara. En aquest context precipitat necessitem temps per descobrir el temps.
La desconexió del medi natural i el seu tempo, lligat a las estacions i d'altres fenòmens naturals que escapen del nostre control, sembla un miratge en les societats occidentals d'avui en dia.
El ritme de la vida quotidiana s'ha accelerat.
El moviment lent és, en certa manera, una reacció a aquesta cultura de la velocitat. El moviment Slow no pretèn abatre els ciments d'allò construit fins ara. La seva intenció és considerar la possibilitat de portar una vida més plena i desaccelerada, fent que cada individu pugui controlar i ser amo de la seva pròpia vida.
Hi ha activitats humanes que requereixen, necessàriament, la lentitud. Tenir cura d'una persona gran, cuidar de la nostra propia salut, educar els fills, fer créixer un arbre, acompanyar el procés de dol d'una persona, digerir correctament les victòries i els èxits són processos que, fins i tot en la nostra societat veloç, requereixen temps per a desenvolupar-se correctament. Com cita el mateix Torralba, el treball d'orfebre és substituït per una producció en sèrie i l'activitat artesanal, per una fabricació anònima i constant. Aquesta cultura no permet crèixer lentament cap obra, perquè no li deixa temps per crèixer, ni ocasió per madurar. La conseqüència final és un producte insuls, buit, irrellevant, condemnat a desaparèixer abans de nèixer.
Urgeix una nova gestió del temps personal i professional.
Des de la medicina integrativa donem les eines necessàries per a que el pacient sàpiga dedicar el temps adequat a la seva salutogènesi: temps per a una alimentació respectuosa amb el medi i amb nosaltres mateixos, temps per al descans, temps per l'esport i la natura, temps per les relacions socials i el lleure, temps per a l'espiritualitat.
La clau rau en un juidici encertat de la marxa adequada per a cada moment de la carrera diària.
Necessitem establir prioritats i motivacions.
Per això, en consulta és primordial treballar els hàbits i les rutines que ens ajuden a que la nostra vida flueixi de forma natural i respectuosa amb el nostre temps.
Dra. Laia Molina
Dona, mare i metgessa
Salut Integrativa Lleida